dimecres, 26 de juny de 2013

La tornada

Les etapes de tornada varen ser les següents:

Tallinn-Vilnius

Quilometrada marcada per la pluja arribant a Vilnius, les rectes interminables de les estepes Bàltiques, a més arribant a Vilnius vaig adonar-me'n que el mapa introduït al gps en comptes de la capital de Lituània, tenia un gran espai en blanc. Bé, Vilnius esperava que sigués més espectacular, venint de Tallinn potser va quedar eclipsat, o potser va ser la pluja, o el cansament, o la gana...




Vilnius-Varsovia

De Vilnius a Varsòvia ens esperàvem una etapa semblant a la del dia anterior, rectes i avorriment, però la zona interior de Lituània ens esperava amb unes muntanyes petites, però era d'agrair fer algunes corbes desprès de tantes rectes, unes zones molt més rurals i diferents a el que portàvem veient els últims 4 dies.


Volíem retallar ruta direcció Varsòvia passant per Bielorússia, però com que no portàvem visat els senyors de la frontera molt més amables que els ucraïnesos no ens van deixar entrar. Vam donar volta però tampoc molta. Entrant a Polònia hi ha unes zones de llacs força boniques e interessants per visitar.


Varsòvia (o el nou Varsòvia) poca cosa en va quedar després de la II G.M. es interessant de passejar, el que es la zona vella es veu completament reconstruïda i la zona nova de gratacels i edificis contemporanis no es diferent a qualsevol altre ciutat.

També tenen bona cervesa. Ja comencem a trobar matisos entre les diferents cerveses, i es que en portem unes quantes i de diferents països.







Varsòvia-Praga
Vam sortir d'hora del Hostel que vem utilitzar a Varsòvia, l'esmorzar promès per el sr. Booking va quedar en un bol de muesli i cafè soluble a peu dret. I es que aquestes coses de jovent no hi estem acostumats, clar que a l'hora que vem sortir tothom dormia... després d'una dura nit.


La ruta alternant una mica d'autovia i passant per una zona muntanyosa plena de fàbriques de vidre... coneixeu el cristall de Bohèmia? ;-) no en vaig comprar ja que no asseguraven el transport... Vaig arribar a Praga a mitja tarda just per prendre possessió de l'hotel, al centre centre... i estirar les cames per la ciutat, de les 100 torres. O la ciutat daurada. Les 100 torres no les vaig comptar, però daurada si que ens ho va semblar en alguns moments.








Praga-Innsbruck
La ruta com el dia anterior alternant carreteres ràpides, lentes, em va portar per la zona més rural de la República Checa, fent frontera amb Alemanya uns pobles encantadors. Alemanya, poca cosa, les rodalies de Passau, i el sud de Munich afectat encara per les inundacions de les setmanes anteriors em van portar problemes per carreteres tallades i ponts enfonsats, sort en vaig tenir de que no tots els alemanys son com la Merkel i si et trobes perdut et donen un cop de mà. No vaig gosar preguntar res sobre la prima de risc...


L'arribada a Innsbruck on ja havia estat abans de tenir moto, va ser fugaç, per anar a l'hotel on teníem la reserva i gaudir de les fabuloses vistes del Tirol. Hi ha coses que no es poden pagar.




Innsbruck-Stelvio
Etapa complicada, per la llargada i la quantitat de coses que volia fer, en primer lloc el Glossglockerstrasse,







després entrar a Itàlia per un port que tenia pendent des de fa 2 anys quan vaig estar a les dolomites per primer cop, on la circulació es alternada per hores degut a que la carretera en prou feines i passa un cotxe.



En acabat prendre les mides als tornantis de les dolomites, Paso Gardena i algun altre de petit que no recordo el nom. Sempre es un plaer rodar envoltat de "carbonilles ducatistes".





Per acabar el dia havia de pujar i baixar l'Stelvio per el mateix costat (el de les llaçades, 48+48).





I com que al Glossglockner no vaig entreternir-me massa degut a que no es veia res de la pluja amb boira que hi havia, vaig poder acabar el dia fent una cervesa a l'Astoria de Prato Allo Stelvi tot compartint aventures amb 2 belgues que també estaven a les acaballes del seu viatge de 3 setmanes per els Balcans.



 Stelvio-Raset
Anem per feina que a casa m'esperen per sopar.
Unes corbes al Paso del Fuorn per entrar a Suïssa unes bones vistes a Sankt Moritz, unes altres corbes al Paso Maloggia,

una mica de rodar suau tot baixant cap a Lecco,


una mica de Autostrada italiana entre Milan i Susa, les autopistes italianes sempre sorprenen per què per ràpid que vagis, sempre acabes fent nosa...
Quatre corbes més a Montgenevre per arribar a Briançon, buscar un lloc amb bones vistes per dinar.


Una descoberta de carretera entre Gap i Orange, ràpida, bona, sense transit i amb bon asfalt un bon grapat de quilòmetres sota el Montventoux.
La calor apreta a Orange, aquí si que toca agafar l'Autopsia i cap a casa.
I pimpam 1.100 i pico quilòmetres desprès ja soc a casa a punt per sopar. Eps!! que a sobre porto pà comprat al Süd Tirol i un bretzel per acompanyar la cervesa.
Colorín colorado...

Fí de trajecte.



1 comentari:

  1. I pim pam, ja s'ha acabat!

    Enric, una bona aventura que recordaràs durant molt de temps, certament!

    ResponSuprimeix