Sortida de Romania, de pas per Ucraïna i entrada a Eslovàquia.

L'última  nit a Romania no te res d'envejar d'una pel·lícula de l'Emir Kosturica, en un poble, Sighetu Marmatei, fronterer amb Ucraïna i farcit de BMW, Porsches, Mercedes la majoria portats per xavals de amb prou feines 20 anys, que semblava el poble tret un western on ens va costar molt trobar una simple pizzeria per sopar...

D'on surten els diners per comprar aquests cotxes quan a les carreteres només hi ha que carros de fusta amb un o dos cavalls i gent a les voreres mirant com passa la vida? no hi ha industria, turisme menys que n'hi haurà si segueixen així...

L'hotel on estàvem a 2km de la ciutat, semblava que no hi havia ningú però al tornar de sopar ens trobem que hi ha muntada una festa privada, mentres estem a la zona wifi de recepció entren 4 noies arreglades cap a la festa. Ens anem a dormir, ja hem vist prou.

Ucraïna, avisats com estàvem de que la policia es molt corrupte i et persegueix per la carretera com si fossis una cartera plena d'€ amb rodes, amb qualsevol excusa et paren i fins i tot t'enmanillen per que de voluntat els hi paguis 20€ i et deixen anar. Els últims que ens van explicar el procés de la "mordida" uns italians, els van parar 5 cops amb pocs kms.
Els que no ens havien dit es que el suborn també està establert com norma a les duanes, nosaltres, pobres, entreguem els papers de la moto, passaports en una finestra Després d'esperar una bona estona i les preguntes rutinàries on aneu... d'on veniu... per on passareu... un ens ensenya el passaport d'en Ricard en 2 parts, les tapes per un costat i els fulls per un altre, afegint que amb el passaport amb aquest estat no ens poden deixar passar, mentrestant un senyor que estava esperant els papers, rient, ens ensenya un feix de bitllets, i després en posa un dins el passaport, tot explicant-nos, davant mateix dels policies que es lo normal i que així no hi ha problemes...

Després de molt discutir que si havíem entregat el passaport en bon estat i que era culpa seva, ens deixen passar.

Comença a ploure.

Ucraïna es un viatge al passat, camions contemporanis a Stalin carreteres on carros, bicicletes i cotxes van a la mateixa velocitat degut als cràters que hi ha, blocs de ciment amb finestres a punt de caure.


A la sortida d'Ucraïna tossuts no volem donar ni cinc i tornem a ser-hi amb el passaport que si està trencat i no es vàlid, que si l'heu trencat vosaltres, quan es cansen ens deixen passar.

Deixa de ploure.

Entrem a Eslovàquia, la policia de fronteres no necessita gaires explicacions quan veu el passaport....Ucraïna oi? ens diu la noia...

De moment Eslovàquia el més proper al tipus de país al que estem acostumats, cotxes, velocitats, carreteres, les ciutats Kosice amb rampells soviètics però amb McDonald's, curiós tot plegat.