Deixem Kotor i ens endinsem al cor dels Balcans

Kotor es excepcional, l'enclavament de la ciutat emmurallada envoltada de muntanyes de 2.000mts i la badia recollida es un conjunt que val la pena veure i visitar.

La nit a l'hotel va ser una mica moguda ja que durant la tempesta va caure un llamp molt aprop i van saltar les alarmes de les cases del costat. Vaja, que fins les 9 quan vam marxar no les van apagar. Tot un detall.
Al matí l'intenció era anar a veure el maulosseu que queda just a sobre Kotor per tenir una vista d'ocell, però un cop més les inclemències meteorològiques fan de les seves i ens trobem amb la carretera nevada de la nit anterior i més amunt on ja només podíem circular per les roderes organitzem un petit caos circulatori.

Posem rumb doncs cap al P.N de Durmitor on altre cop les vistes no es poden pagar.

Tornant a l'hotel (al nord de Montenegro) em passa el que fa casi tres any que se que em passarà. Es trenquen per un petit cop els suports de la maleta dreta. La assegurem amb unes cintes i a seguir... per la "carretera" inexistent.

L'hotel, un Motel amb bungalous acull una diversitat de fauna curiosa. N'hi a de 2 potes, de 4 i de 6 i 8... fins i tot a dins el llit.
Sortim de l'hotel al matí direcció Sèrbia, relatives bones carreteres fan que ens plantem a la frontera a mig matí i ens despedim de Montenegro.

Hola Sèrbia, contrastos.

Improvitzem un pícnic en ple parc natural a tocar de Kosovo, de fet la carretera algun revolt el fa dins Kosovo, però avisats per força gent que ens em anat trobant aquests dies no hi entrem per problemes de seguretat.

El sud amb molta brutícia ens recorda Marràqueix, escombraries per tot arreu i gent sobre carros. La capital Belgrad, en canvi tot son palaus, i cotxes de gama alta. Després de sopar fem una petita excursió per la ciutat i la seva fortalesa sobre el Danubi. Per fer-nos una idea de com es ja es suficient.